En aquesta secció us explico tot allò que com a aficionats podeu fer i també aquelles coses que no haurieu de fer. Paral·lelament us dóno una sèrie d'eines bàsiques per a identificar i catalogar elements arqueològics com la ceràmica, la numismàtica, les parts d'un jaciment o assentament típic de cada època, etc...

La primera premisa que hem d'entendre és que allò que trobem tot passejant per la muntanya o al jardí de casa nostra és patrimoni de tots, per tant no s'ha de destruir.

La pregunta que es presenta és: si tinc un jaciment al jardí de casa meva, em prendran la meva finca? La resposta és senzilla: NO.

Hi ha molts jaciments i s'han fet moltes troballes en finques privades a les que només s'hi pot accedir amb el permís del propietari. Però també és responsabilitat seva que allò que hagi trobat no es malmeti. L' opció és mantenir-ho un mateix o bé deixar que els professionals s'encarreguin del seu estudi i, si s'escau, de mostrar el descobriment en algun museu.

La persona interessada en el món de l'arqueologia o en l'estudi de l'antiguitat té vàries possibilitats i camps d'acció que resumeixo en els següents titulars: Bibliografia, prospecció, identificació i documentació.

Bibliografia: és fonamental i és el primer pas a seguir.

Abans d'iniciar qualsevol treball històric-arqueològic és imprescindible recaptar la major informació possible sobre com dur a terme les tasques que volem realitzar. Mètodes i tècniques, informació sobre jaciments propers, detalls de la fase històrica que ha de ser motiu d'estudi o prospecció, etc. En aquest estadi, la biblioteca és el nostre millor aliat. Hi ha centenars de llibres i revistes especialitzades en cadascuna de les èpoques de l'antiguitat i la prehistòria, així doncs la nostra primera tasca ha de ser la de trobar i estudiar aquests documents perquè seran la base de tot el que vingui després.

Prospecció: no tot s'hi val.

Existeixen molts i vàriats mètodes de prospecció. Aquí només faré referència a aquells que un aficionat pot dur a terme, i que són aquells sistemes que els professionals usen preferentment per què són els més econòmics. Per a saber més sobre el tema podeu dirigir-vos a l'apartat de bibliografia i triar entre els llibres de Bahn i Renfrew, Roskams i Fernández Martínez, els podeu trobar en la majoria de biblioteques.

El que nosaltres podem fer és la prospecció de superficie a peu, és a dir: caminar i mirar a terra. El primer que necessitem és un mapa de la zona a prospectar, el de menor escala possible per tenir un major detall, una escala 1:25.000 o superior és totalment desaconsellable. La utilització d'un aparell de GPS que ens marqui les coordenades geogràfiques pot ser de gran ajuda. Una vegada sobre el terreny, es tracta de reconèixer visualment la major part de la superfície, i la manera de fer-ho dependrà de la quantitat de gent que s'hi impliqui. Buscant els límits del terreny, hem de caminar en línia recta. Si sóm diverses persones, ens situarem en posicions equidistants els uns dels altres i caminarem mantenint la verticalitat i les distàncies. Per cobrir millor una àrea podem repetir l'operació en punt de partida horitzontal. El dibuix 1 és un esquema bàsic de prospecció amb quatre persones. Ratrejant la superfície podem localitzar restes d'útils, principalment ceràmics. Amb menys provabilitat podem trobar restes de metalls i/o monedes.

Per dur terme aquesta activitat no es precisa de cap permís especial, tret que ho volguem realitzar en alguna finca privada, en aquest cas hem de tenir el vist i plau del propietari.

Una altra de les eines que podem fer servir és la fotografia aèria. Abans precisàvem d'una avioneta, globus o elicòpter, però ara tenim internet!! La realitat és que no seria el primer cas de troballa feta a partir d'imatges tipus "google earth", però també val a dir que no és ua tasca senzilla. El que podem trobar són coses molt grans com edificis, parets, sòls empedrats, vies, etc, La major part de les vegades no són visibles en la imatge, el més provable és que estiguin enterrats sota terra, però hi ha coses que ens poden donar una pista.

En primer lloc estan les ombres del sòl. Més perceptible després d'una pluja, ens fixarem en si hi ha alguna part del terra que una vegada assecat encara té marques d'humitat. No és segur, però pot ser degut a què sota la superfície hi hagi una estructura que retingui la humitat i no permeabilitzi tant ràpidament.

També ens podem fixar en la vegetació. Si en mig de la verdor veiem que hi ha zones en les que les herbes no creixen tant, marcant línies rectes i angles, podem pensar en una anomalia provocada per alguna edificació o paviment.

Hi ha altres mètodes però no són viables per diferentes causes, principalment per què s'han de fer servir eines i equips professionals i comptar amb els permisos necessàris, però també per què aquests modes de prospecció són més cars.

Finalment un consell a mode d'advertència o viceversa. No tinc gaire clar que sigui legal fer servir detectors de metalls, s'han fet alguns congressos i conferències en aquest sentit i la cosa no queda encara resolta, però en qualsevol cas el que sí és ilegal és excavar o fer forats allà on sigui sense permís. Tal vegada si el que trobem és a la superfície, doncs no crec que ens puguin cridar l'atenció, però per sota de terra, res de res. De totes maneres, el que es trobi i allà on es trobi ha de quedar documentat i s'ha d'avisar a les autoritats competents per que així ho puguin acreditar, qualsevol altre cosa és espoli i automàticament un delicte.

Identificació: uns pocs coneixements poden fer que aquells que us envolten i/o acompanyen es quedin flipats.

En aques punt us he de remetre als enllaços que teniu al marge dret de l'inici d'aquesta pàgina. Les eines que us dono són molt bàsiques però també molt efectives.

Tot sovint allò que trobem prospectant, o simplement caminant fent una passejada, són restes ceràmiques molt petites, però compte, no totes les ceràmiques són iguals. Podreu distingir entre una ceràmica ibèrica d'una romana o una grega, fins i tot, en alguns casos, tindrem una cronologia concreta. Quan visiteu un jaciment identificareu ràpidament la casa del cabdill, el forn, el temple, les termes, etc, i també, en la mesura que sigui possible, les parts que ho composen. En un altre ordre de coses us donaré quatre nocions d'epigrafia i paleografia, potser no per què pogueu llegir el que posa en una inscripció, mén enllà de quatre nocions bàsiques, però sí per que en tingueu una cronologia més o menys precisa, doncs cada època i zona geogràfica té les seves característiques.

Documentació: registre d'allò que s'ha descobert.

La majoria de jaciments no es poden veure avui dia, han quedat soterrats sota autopistes, blocs de pisos o petroquímiques... Això no vol dir que els haguem perdut per sempre. Els arqueòlegs n'han fet un estudi i han registrat totes aquelles dades que poden ser útils en el futur. S'han fet fotografies, plànols, dibuixos, etc. És per això que si trobessim alguna cosa extraordinària, la nostra missió seria la d'informar ràpidament al departament de cultura de la Generalitat o bé a l'ajuntament al que pertanyin les terres.

Aquesta no és una feina que hagi de fer una aficionat, però en les teves mans està el que un possible jaciment es conservi, ja sigui in situ o documentat, per què tothom el pugui gaudir i/o estudiar.