arqueocatalunya.com/aficionat/construccions

	Neolític: hi ha diverses formes de cabanes i tècniques constructives, a la Europa central i Pròxim orient es feien servir vàries tècniques, essent la cabana feta amb pell de grans animals una de les més habituals per als primers moment, amb tot, hem de tenir en compte que les coses arriben a casa nostra amb molta dil·lació, i mentre al Pròxim orient ja hi ha grans ciutats, aquí encara fem cases de fusta i palla, sense una organització clara. A casa nostra tenim bona documentació de construccions familiars fetes amb parets de canyes i fang i sostres de palla i branques, sovint amb un tronc central a mode de biga. De mostres d'aquest tipus en trobem reconstruïdes a la Draga de Banyoles (Pla de l'Estany) o a Les coves del Toll (Bàges), la planta pot ser rectangular, quadrada o arrodonida. A la Draga tenim també unes cosntruccions úniques a Catalunya com són les cabanes palafítiques, és a dir, construïdes sobre el nivell aqüifer del llac. Aquesta tipologia és més pròpia del nord d'Europa. Una altra manera de construïr era amb cabanes de branques i palla.
La Draga de Banyoles, constucció palafítica.

Neolític: hi ha diverses formes de cabanes i tècniques constructives, a la Europa central i Pròxim orient es feien servir vàries tècniques, essent la cabana feta amb pell de grans animals una de les més habituals per als primers moment, amb tot, hem de tenir en compte que les coses arriben a casa nostra amb molta dil·lació, i mentre al Pròxim orient ja hi ha grans ciutats, aquí encara fem cases de fusta i palla, sense una organització clara.

A casa nostra tenim bona documentació de construccions familiars fetes amb parets de canyes i fang i sostres de palla i branques, sovint amb un tronc central a mode de biga. De mostres d'aquest tipus en trobem reconstruïdes a la Draga de Banyoles (Pla de l'Estany) o a Les coves del Toll (Bàges), la planta pot ser rectangular, quadrada o arrodonida. A la Draga tenim també unes cosntruccions úniques a Catalunya com són les cabanes palafítiques, és a dir, construïdes sobre el nivell aqüifer del llac. Aquesta tipologia és més pròpia del nord d'Europa.

Una altra manera de construïr era amb cabanes de branques i palla.

La Draga de Banyoles, constucció palafítica.

		Aquesta tipologia perdura tot el neolític i part de l'edat del bronze, tot i que a partir d'aquest moment comencem a trobar indícis d'edificacions més sofisticades. Un exenple és el poblat de Genó (Segrià), amb una incipient base de pedres i una sèrie de cases unides unes a les altres, configurant la forma d'una ferradura al cap d'amunt d'un turó. Això ja és un canvi interessant, doncs a partir d'aquí ja trobem la immensa majoria de poblats de l'edat del ferro, i en conseqüència Ibers, situats en posicions preeminents sobre turons amb un ampli domini visual del territori. Els Ibers. Construeixen els seus edificis amb dues tècniques principals. La base és de pedra i per damunt s'hi afegeixen les parets, de vegades de maons, també anomenats adobe, d'argila barrejada amb sorra i palla assecada al sol, i d'altres vegades amb el mètode tapial, on es posen dues fustes a banda i banda de la paret i la part interna s'omple d'argila i palla, a mode d'encofrat. Els sostres d'aquests edificis estarien dets amb troncs, branques i palla. Un excel·lent exemple és el poblat reconstruït de Calafell (Baix Penedès).
Plànol de Genó, poblat de l'edat del Bronze

Aquesta tipologia perdura tot el neolític i part de l'edat del bronze, tot i que a partir d'aquest moment comencem a trobar indícis d'edificacions més sofisticades. Un exenple és el poblat de Genó (Segrià), amb una incipient base de pedres i una sèrie de cases unides unes a les altres, configurant la forma d'una ferradura al cap d'amunt d'un turó.

Això ja és un canvi interessant, doncs a partir d'aquí ja trobem la immensa majoria de poblats de l'edat del ferro, i en conseqüència Ibers, situats en posicions preeminents sobre turons amb un ampli domini visual del territori.

Els Ibers. Construeixen els seus edificis amb dues tècniques principals. La base és de pedra i per damunt s'hi afegeixen les parets, de vegades de maons, també anomenats adobe, d'argila barrejada amb sorra i palla assecada al sol, i d'altres vegades amb el mètode tapial, on es posen dues fustes a banda i banda de la paret i la part interna s'omple d'argila i palla, a mode d'encofrat.

Els sostres d'aquests edificis estarien dets amb troncs, branques i palla. Un excel·lent exemple és el poblat reconstruït de Calafell (Baix Penedès).

Plànol de Genó, poblat de l'edat del Bronze

	La major part de les cases són d'un únic ambient, n'hi ha però, de més grans i amb vàries habitacions, la més gran de les quals era el menjador amb un fogar a terra, normalment aquesta habitació era la de l'entrada, és a dir, la més ventilada per qüestions evidents de fum. Sovint, a la part més alta del poblat hi havia un edifici de majors dimensions, hi ha pocs dubtes al respecte, es tracta de la vivenda del cap de la tribu, cabdill o prohom de la població. Podia haber cambres per guardar aliments i també n'hi havia d'específiques per a la confecció de tel·les, forns, ferrers... També cap la possibilitat, segons el poblat, de que tinguessin una estança per a guardar-hi els cereals i altres aliments, però el que més s'ha documentat són les sitges fora de les vivendes. Possiblement eren comunitàries, però també n'hi hauria de privades. La major part del jaciments compten amb un carrer principal on les cases se situen a banda i banda del mateix.
Porta d'entrada de la muralla d'Ullastret

La major part de les cases són d'un únic ambient, n'hi ha però, de més grans i amb vàries habitacions, la més gran de les quals era el menjador amb un fogar a terra, normalment aquesta habitació era la de l'entrada, és a dir, la més ventilada per qüestions evidents de fum.

Sovint, a la part més alta del poblat hi havia un edifici de majors dimensions, hi ha pocs dubtes al respecte, es tracta de la vivenda del cap de la tribu, cabdill o prohom de la població.

Podia haber cambres per guardar aliments i també n'hi havia d'específiques per a la confecció de tel·les, forns, ferrers...

També cap la possibilitat, segons el poblat, de que tinguessin una estança per a guardar-hi els cereals i altres aliments, però el que més s'ha documentat són les sitges fora de les vivendes. Possiblement eren comunitàries, però també n'hi hauria de privades.

La major part del jaciments compten amb un carrer principal on les cases se situen a banda i banda del mateix.

Porta d'entrada de la muralla d'Ullastret

		De vegades podem trobar el poblat tancat al darrera d'una muralla, la més espectacular de les quals la veiem al jaciment d'Ullastret (Baix Empordà). I també és possible observar algun que altre mètode defensiu com al jaciment dels Vilars d'Arbeca (Les Garrigues). Aquí els experts ens mostren les restes d'un camp frisi. En aquesta web es dubta de l'efectivitat d'aquest element per al jaciment esmentat, i m'explico. Els camps frisis es composen de llargues extensions de roques, disposades en punxa que impedirien de forma molt efectiva l'apropament de carros i cavalls a les portes de la ciutat. El problema als Vilars és que el camp frisi, que existeix sense cap mena de dubte, està enganxat a la muralla, perdent el seu sentit defensiu. La única possibilita que contemplo és que, més enllà de la troballa de la ciutadella, existís un autènctic camp frisi que hagués desaparegut després d'anys de treballs dels camps adjacents per part de pagesos que també haurien aprofitat les roques amb finalitats constructives. En qualsevol cas, el que hi ha i què es pot veure, és excepcional. Finalment hem de parlar dels temples. Els ibers no tenen temples. Com? És molt possible que aneu a un jaciment i veieu un cartell que hi posa que allò és un temple, i és cert, però és per influència forània, de grecs, cartaginesos i romans. La religiositat dels ibers era d'àmbit particular a les llars de cadascú, i també hi havia santuaris, indrets naturals com rius, boscos, coves...on s'hi anava a pregar i a adorar a les divinitats, i també per a deixar-hi ofrenes d'aliments i exvots, petites figures humanes i/o d'animals. A finsla del període iber sí que trobem aquests temples als poblats, però com ja he dit, és per influència extrangera. No es descarta, però , l'existència d'edificis per a reunions comunals.
Els Vilars d'Arbeca i el seu "camp frisi"

De vegades podem trobar el poblat tancat al darrera d'una muralla, la més espectacular de les quals la veiem al jaciment d'Ullastret (Baix Empordà). I també és possible observar algun que altre mètode defensiu com al jaciment dels Vilars d'Arbeca (Les Garrigues). Aquí els experts ens mostren les restes d'un camp frisi. En aquesta web es dubta de l'efectivitat d'aquest element per al jaciment esmentat, i m'explico. Els camps frisis es composen de llargues extensions de roques, disposades en punxa que impedirien de forma molt efectiva l'apropament de carros i cavalls a les portes de la ciutat. El problema als Vilars és que el camp frisi, que existeix sense cap mena de dubte, està enganxat a la muralla, perdent el seu sentit defensiu. La única possibilita que contemplo és que, més enllà de la troballa de la ciutadella, existís un autènctic camp frisi que hagués desaparegut després d'anys de treballs dels camps adjacents per part de pagesos que també haurien aprofitat les roques amb finalitats constructives. En qualsevol cas, el que hi ha i què es pot veure, és excepcional.

Finalment hem de parlar dels temples. Els ibers no tenen temples. Com? És molt possible que aneu a un jaciment i veieu un cartell que hi posa que allò és un temple, i és cert, però és per influència forània, de grecs, cartaginesos i romans. La religiositat dels ibers era d'àmbit particular a les llars de cadascú, i també hi havia santuaris, indrets naturals com rius, boscos, coves...on s'hi anava a pregar i a adorar a les divinitats, i també per a deixar-hi ofrenes d'aliments i exvots, petites figures humanes i/o d'animals. A finsla del període iber sí que trobem aquests temples als poblats, però com ja he dit, és per influència extrangera. No es descarta, però , l'existència d'edificis per a reunions comunals.

Els Vilars d'Arbeca i el seu "camp frisi"

	Els Grecs aporten moltes millores i noves edificacions, la més interessant és el temple, però també la disposició urbanística. El pla és relativament regular, doncs en tot el món grec ja es coneixia en aquell moment la planta anomenada hipodàmica ideada per Hipòdam de Milet. Aquest tipus de distribució de carrers i cases, en vies paral·leles en dues direccions, que s'encreuen en angle recte, seria posteriorment adoptat i millorat pels romans. Les construccions monumentals tenien dues zones diferenciades. La primera al centre de la ciutat, alla on creuaven les vies principals hi havia l'àgora, la plaça major, voltada d'edificis públics, entre els quals destacava la stoa, un mercat amb porxos que hauria de conformar el centre econòmic de la ciutat. La segona se situava a l'extrem de migdia, tocant la muralla, on trobariem un seguit de temples. El nucli de vida civil i comercial quedava així englobat dins del mateix cor de la ciutat, la part sagrada més aviat aïllada, enfora de l'enrenou de la vida quotidiana. En aquest punt us poso un parell d'imatges que identifiquen les parts i formes més característiques dels temples grecs.
Alçat dels temples grecs. Font: Wikipèdia.

Els Grecs aporten moltes millores i noves edificacions, la més interessant és el temple, però també la disposició urbanística. El pla és relativament regular, doncs en tot el món grec ja es coneixia en aquell moment la planta anomenada hipodàmica ideada per Hipòdam de Milet. Aquest tipus de distribució de carrers i cases, en vies paral·leles en dues direccions, que s'encreuen en angle recte, seria posteriorment adoptat i millorat pels romans.

Les construccions monumentals tenien dues zones diferenciades. La primera al centre de la ciutat, alla on creuaven les vies principals hi havia l'àgora, la plaça major, voltada d'edificis públics, entre els quals destacava la stoa, un mercat amb porxos que hauria de conformar el centre econòmic de la ciutat. La segona se situava a l'extrem de migdia, tocant la muralla, on trobariem un seguit de temples.

El nucli de vida civil i comercial quedava així englobat dins del mateix cor de la ciutat, la part sagrada més aviat aïllada, enfora de l'enrenou de la vida quotidiana.

En aquest punt us poso un parell d'imatges que identifiquen les parts i formes més característiques dels temples grecs.

Alçat dels temples grecs. Font: Wikipèdia.

		Les cases gregues són més grans i tenen més departaments, el sostre ha deixat de ser de palla i branques per tenir una estructura de teules més rígida. Els ibers adoptaran la metodologia. Finalment arriben els romans. Les ciutats romanes estan molt ben estructurades, una enhorme retícula configura, no només les illes de cases, si no també tot el camp i més enllà, tot el que pertany a la població. Els agrimensors eren molt hàbils i cuadricular tot el camp permetria repartir, en parts conegudes i fàcils d'identificar, les parcel·les als seus propietaris. Els carrers rebien el nom de cardo (de nord a sud) i decumanus (d'est a oest) i n'hi havia dos de principals, el Cardo Màximus i el Decumanus Màximus, el lloc on s'encreuaven, normalment al vell mig de la ciutat, era el fòrum, indret on trobarem els organismes oficials i algunes tabernes (tendes), que si bé al principi de l'era romana eren majoria i s'obrien cap al centre de la plaça, més endavant els temples, basílica, etc, les desplaçaran cap a l'exterior o carrers adjacents. Els romans creen una extensa xarxa de clavegueres, i aqüeductes, amb pous, cisternes i fonts allà on siguin precises. Els edificis comencen a pujar en alçada, arribant als quatre o cinc pisos, la majoria formen les insules, és a dir, les illes entre carrer i carrer del plànol ortogonal. La casa típica romana (domus) a partir del segle II a.n.e. té desenes d'estances, i com és millor una imatge que mil paraules, aquí en poso una. Els edificis més importants, a part dels esmentats, són els següents: Basílica: Indret on es reunia el Tribunal de justícia i es feien reunions de negocis. El Temple: on es celebrava el culte a la religió romana.
Planta dels tipus de temple grecs

Les cases gregues són més grans i tenen més departaments, el sostre ha deixat de ser de palla i branques per tenir una estructura de teules més rígida. Els ibers adoptaran la metodologia.

Finalment arriben els romans. Les ciutats romanes estan molt ben estructurades, una enhorme retícula configura, no només les illes de cases, si no també tot el camp i més enllà, tot el que pertany a la població. Els agrimensors eren molt hàbils i cuadricular tot el camp permetria repartir, en parts conegudes i fàcils d'identificar, les parcel·les als seus propietaris.

Els carrers rebien el nom de cardo (de nord a sud) i decumanus (d'est a oest) i n'hi havia dos de principals, el Cardo Màximus i el Decumanus Màximus, el lloc on s'encreuaven, normalment al vell mig de la ciutat, era el fòrum, indret on trobarem els organismes oficials i algunes tabernes (tendes), que si bé al principi de l'era romana eren majoria i s'obrien cap al centre de la plaça, més endavant els temples, basílica, etc, les desplaçaran cap a l'exterior o carrers adjacents.

Els romans creen una extensa xarxa de clavegueres, i aqüeductes, amb pous, cisternes i fonts allà on siguin precises.

Els edificis comencen a pujar en alçada, arribant als quatre o cinc pisos, la majoria formen les insules, és a dir, les illes entre carrer i carrer del plànol ortogonal. La casa típica romana (domus) a partir del segle II a.n.e. té desenes d'estances, i com és millor una imatge que mil paraules, aquí en poso una.

Els edificis més importants, a part dels esmentats, són els següents:

Basílica: Indret on es reunia el Tribunal de justícia i es feien reunions de negocis.

El Temple: on es celebrava el culte a la religió romana.

Planta dels tipus de temple grecs

	La Cúria: seu del senat. Les termas: indret que si bé en un principi està destinar a la higiene dels ciutadans, amb el temps tindrà gimnasos, biblioteques, etc. El teatre: lloc on s'hi feien representacions teatrals. L'amfiteatre: per acollir jocs i espectacles. Circ: conegut per les seves curses de quàdrigues, o caros de cavalls. La Vila romana: establiment rural amb un latifundi que pot tenir al seu interior altres establiments menors, tot i que aquest punt no és segur. Ara totes i cadascuna de les construccions estan fetes amb pedra, però la disposició i la forma de la mateixa, determina la seva consistència. Les tècniques constructives es van desenvolupant al llarg de la història i amb els romans arribem a un punt en el que hem d'explicar-les, o com a mínim resumir-les, tot tenint en compte que ells són els inventors del ciment, element que canviarà la metodologia.
Domus - casa romana Font: Wikipèdia	Mosaic d'Empúries

La Cúria: seu del senat.

Les termas: indret que si bé en un principi està destinar a la higiene dels ciutadans, amb el temps tindrà gimnasos, biblioteques, etc.

El teatre: lloc on s'hi feien representacions teatrals.

L'amfiteatre: per acollir jocs i espectacles.

Circ: conegut per les seves curses de quàdrigues, o caros de cavalls.

La Vila romana: establiment rural amb un latifundi que pot tenir al seu interior altres establiments menors, tot i que aquest punt no és segur.

Ara totes i cadascuna de les construccions estan fetes amb pedra, però la disposició i la forma de la mateixa, determina la seva consistència.

Les tècniques constructives es van desenvolupant al llarg de la història i amb els romans arribem a un punt en el que hem d'explicar-les, o com a mínim resumir-les, tot tenint en compte que ells són els inventors del ciment, element que canviarà la metodologia.

Domus - casa romana Font: Wikipèdia

Mosaic d'Empúries

Altres elements que podem observar són els paviments. Els tres més comuns són: L'opus sicninum: amb fragments de terrissa esmicolada alb calç i sorra, té un aspecte de color vermellós. L'opus espigatum. Ja l'hem vist per les parets però els romans el feien servir millor per als terres. Els mosaics, sense cap mena de dubte, els més usats i amb més variacions.

Mosaics: en època republicana es canvia l'opus sicninum amb taseles per fer dibuixos, però encara no podem parlar de mosaics. L'opus taselatum és el més usual a partir del segle II a.n.e. Les taseles són petitites peces de forma cúbica d'origen volcànic o vidriades de diferents colors. Una variant és l'opus verniculatum, fet amb petites pedretes de colors per configurar línies sinuoses, pròpies del dibuix figuratiu.

Una altra element que podem trobar és la forma dels dintells dels edificis, fins a la invenció de la volta, es feien per aproximació de filades o amb una gran roca monolítica que unia dues fileres. El ciment té moltes propietats, la més interessant de les quals és que pesa menys que la pedra i d'aquesta manera els edificis poden augmentar de volum. La Volta és un dels elements que es poden derivar d'aquesta invenció. La volta es fa amb un motllo previ de fusta (sintra) i quan s'asseca queda com una única peça sense desgast.

Finalment parlarem de la cosntrucció amb ceràmica. El més habitual és per les teulades o ercobriments dels edificis. Les tègules són l'element més destacat d'inici i les seves formes evolucionen però les més freqüents són rectangulars recobertes amb altres de semicirculars, aquestes les fem servir avui dia.

El rajol o maó pulit: varia de formes i mides: Bipedals: de 59,2 cm, sesquipedals: d'un peu i mig i n'hi ha un tercer tipus d'un terç de peu. La tègula mamatae: a les puntes hi té mamellons que serveixen per regularitzar le parets i per deixar una càmera d'aire. va clavada amb claus de ferro i té la propietat de perdre humitat i guanyar en calor, molt important per als edificis termals. En la mateixa tesitura tenim els Tebuli, rajols allargats en forma rectangular o circular i foradats en el centre, és l'element d'evaquació de l'escalfor que emeten les cambres de foc, generalment sota el terra de les termes, la calor passava per l'interior i mantenia el sòl i les parets calentes.

		Les esglésies romàniques acostumen a construïr-se al damunt d'edificacions religioses anteriors. Les primeres apareixen cap al segle IX. La imatge de l'esquerra és un alçat de planta regulra, però hi ha altres formes segons la llargada i la planta central. Per la llargada podem tenir quatre formes: 1- basilical. 2- església de nau única. 3- església de saló. 4- església de dos nivells. La part central pot ser (entre altres variants): 1- de planta circular. 2- de planta quadrada. 3- de planta trebolada. 4- de planta poligonal de 12 costats o octogonal de 8 costats.
Alçat d'una església romànica. Font: xtec.cat

Les esglésies romàniques acostumen a construïr-se al damunt d'edificacions religioses anteriors. Les primeres apareixen cap al segle IX. La imatge de l'esquerra és un alçat de planta regulra, però hi ha altres formes segons la llargada i la planta central.

Per la llargada podem tenir quatre formes:

1- basilical.

2- església de nau única.

3- església de saló.

4- església de dos nivells.

La part central pot ser (entre altres variants):

1- de planta circular.

2- de planta quadrada.

3- de planta trebolada.

4- de planta poligonal de 12 costats o octogonal de 8 costats.

Alçat d'una església romànica. Font: xtec.cat