El jaciment pertanyia a la tribu dels Laietans, un dels molts pobles que es trobaven arreu de la península. Va ser ocupat uns cinc-cents anys i consta de tres nivells de constructius.

El primer moment el situem al ibèric antic (550 ane.) on es trobaríen una sèrie de cabanes sobre el sòl, per seguidament, al voltant del 525 ane., iniciar-se la fase urbana planificada sobre un retall de la roca amb un seguit de cases adossades, carrers i desaigües. Aquest moment s'estén en el temps fins al 400 ane.

A partir d'aquí hi ha un altre fase que es perllongarà un centenar d'anys dins de l'ibèric ple. Existeix un canvi substancial en la concepció de l'assentament. Es reomple el tall a la roca per anivellar el sòl i s'edifiquen noves vivendes més grans i amb diverses estances especialitzades en tasques de producció i/o artesania.

Finalment hi ha el moment de màxim esplendor que va des del 300 ane. fins a principis del segle II ane., quan de forma molt ràpida, el jaciment quedarà abandonat, tal vegada a causa de la Segona guerra púnica o per la repressió que van executar els romans vers la revolta dels ibers del 197 ane. A aquest període correspon l'especilització de certs tallers i espais públics així con la creació de la muralla exterior i les torres de vigilància. També és ara quan es fa ús de les sitges que actualment es poden observar a l'entrada al jaciment, just al peu de la muralla.

A l'actualitat hi ha un museu de tres plantes en un dels extrems del jaciment, just on se situava l'antiga pedrera del poblat. Al seu interior hi ha peces de gran valor històric recuperades en les excavacions.