El Monestir de Sant Pere de Casserres fou erigit per ordre de la vescomtessa d'Osona Ermetruit l'any 1006 i és l'únc de l'ordre benedictí de la comarca d'Osona. L'indret escollit ens porta una llegenda fantàstica tot i que en realitat sembla ser que ja a l'any 898 existia en el mateix lloc un castell amb una capella dedicada a Sant Pere. Tot i que la vida monacal va començar al 1012, no fou fins al 1050 amb l'abat Bofill que es consagrà el temple.

La seva història és molt convulsa i si bé al principi els vescomtes d'Osona i Cardona, així com altres famílies prominents de la zona s'interessen molt pel recinte i fins i tot s'hi fan enterrar, la veritat és que ben aviat perdran l'interès. Al 1073 el monestir és donat a l'abadia de Cluny convertint-se en un priorat dependent d'aquell gran monestir.

D'entre tots els frares, priors, abats i personatges rellevants que van estar al servei del monestir o hi van tenir alguna cosa a veure, cal destacar la investidura de Pedro de Luna com a prior comendatari, el que posteriorment seria Benet XIII d'Avinyó al 1379.

L'any 1572 l'arquebisbe de Saragossa i prior comanditari de Casserres, Ferran d'Aragó, renuncia al priorat i és llavors que aquest i tots els seus béns s'uneixen al col·legi dels jesuïtes de Betlem de Barcelona, essent una simple possessió o granja. Però aquest domini es va acabar al 1767 quan Carles III en decreta la seva expulsió. Poc després és venut a mans privades, sobre el 1774 quan el compra la família Pla i Llafrenca. Poc a poc la vida religiosa i les celebracions litúrgiques es van perdent deixant de fer-se missa al 1860 quan esdevindrà en habitatge dels masovers, canviant de mans posteriorment en benefici de la família Arisa-Pallàs de les Masies de Roda.

El conjunt arquitectònic és d'estil romànic amb la particularitat de ser més ample que llarg. Té tres naus acabades en àbsis semicircular essent la central més alta que les laterals, totes acabades en volta de canó. Sembla ser, i de fet encara en queden algunes proves, que totes les parets, col·lumnes i sostre estaven decorats de forma ostentosa com intenta reproduir una maqueta del monestir que es troba a l'interior del mateix. El campanar no s'eleva gaire més que la resta del conjunt, tant sols un parell de pisos.

Del claustre original queda ben poca cosa, alguns capitells que s'hi van trobar a l'hora de fer la restauració es van destinar al Museu episcopal de Vic, i de les columnes que podem veure avui, només dues en són originals, a part del podi. Al seu voltant hi trobem diferents sales: el locutori, la cuina, l'escriptori, la sala capitular, el dormitori dels frares i creients i el refetor.