Entrem en una fase freda i seca que s'allarga del 35.000 Bp. fins al 13.000 Bp. aproximadament, tenint el punt més àlgid entre 18.000 i 16.000 Bp, moment en el que acabarà el Pleistocè i entrarem de plè a l'actual època, l'Holocè. El paisatge de Catalunya serà estepari i la neu no serà permanent com en altres indrets d'Europa.

Aquest perìode és important per l'entrada en escena (i consolidació) de l'Homo Sàpiens a casa nostra. Alguns entesos en la matèria vàren dividir l'epoca en cinc fases caracteritzades cadascuna d'ellas per un tipus d'indústria lítica, avui dia encara fem servir aquesta forma d'enquadrament.

La subsistència es basa en la cacera i la recol·lecció, igual que en el període anterior, però en aquest moment sembla que molts dels grans herbívors han desaparegut, qui sap si a causa de la sobreexplotació antròpica. També són rars els grans carnívors, sobrevivint els de menor grandària com guineus, linxs i teixons.

Per al consum humà s'han documentat cavalls, cèrvols i cabres, també conills i llebres però en menor quantitat. En gran mesura depèn de la localització del jaciment, al pirineu es consumeixen més cèrvols i a les parts més baixes predomina el cavall. En tot cas hi hem d'afegir la pesca i la caça d'aus. Són presents en la dieta els barbs, salmons, truites, anguiles... i també falcons i coloms silvestres. En quan a la recol·lecció sembla que la preferència estaria al voltant de l'avellana i les prunes.

Les característiques bàsiques de subsistència no variaran gaire en tot el període així que em centraré en aquells petits detalls que caracteritzen a cada horitzó tot assenyalant els jaciments més importants en cada cas.

Per al primer moment (Chatelperronià), podem dir que la indústria es caracteritza per la talla laminar amb la fabricació de borins, rascadores i dorsos rebaixats. També es treballa l'os però el sistema és diferent, en aquest cas s'usa la incisió i la fricció. El jaciment més destacat el trobem a Serinyà, a la Cova del Reclau Viver i al Davant Pou.

Durant l'Aurinyacià apareixen les primeres manifestacions d'art i tot i que a Europa es troben restes de actes funeraris, a Catalunya no sembla que hi hagin arribat encara. La arqueologia ens demostra que aquests sàpiens tindrien campaments organitzats tant en cova o abric com a l'aire lliure. La talla lítica comença en el període anterior i conclou amb estris de talla laminar amb retocs abruptes, borins, gratadors carenats i indústria òssia amb espàtules i puntes. Els jaciments més importants els trobem a L'arbreda, Reclau Viver i Molet I (Serinyà els tres) i a l'Abric Romaní de Capellades.

Del període Gravetià només destacar la gran abundància de borins amb un declivi de gratadors. Juntament amb els jaciments anteriorment mencionats per a l'Aurinyacià, trobem l'Abric del Castell de Sa Sala a Vilanova de Sau (Osona), la Balma de Picamuixons a Valls (Alt Camp) i l'Hort d'en Marquet a Margalef de Montsant (Priorat). També en tenim un a l'aire lliure al Roc de la Melca a Sant Aniol de Finestres (Garrotxa).

El Solutrià està caracteritzat per un sistema de talla amb retoc de tipus pla cubridor que permet executar puntes amb forma estilitzada, és doncs un moment de major qualitat en la indústria lítica i en el que també es documenta una major circulació de materials (intercanvi), es troben petxines marines en zones interiors. Els jaciments exemple són L'Arbreda, el Relcau Viver, Davat Pou, l'Altiplà d'Embullà a Vilafranca de Conflent (Catalunya Nord) i Cau de les Goges a Sant Julià de Ramis (Gironès).

Finalment arribem al Magdalanià o les indústries òssia i de pedra de tipus laminar experimenten un avanç tècnic de molta qualitat. Sembla ser que en aquest moment l'expansió sobre el territori és força important i que els campaments, que sembla que tinguin una certa estacionalitat, exploten una àrea més reduïda i especialitzada que en èpoques anteriors.

El període es divideix en cinc apartats: dos en el moment antic (MAM-A i MAM-B) i tres en el moment superior (MSM-A, MSM-B i MSM-C), cadascun amb un tipus d'estri lític diferenciador, però en qualsevol cas, només es tracta d'un enquadrament més de cara a simplificar els catàlecs. Els jaciments més destacats de l'època són molts i variats, estan per tot arreu i és per això que només indicaré els següents: La Mallada a El Perelló (Baix Ebre), Sant Benet a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), la Cova del Parco a Alòs de Balaguer (La Noguera) i el jaciment a l'aire lliure de Can Garriga a Bigues (Vallès Oriental).