Una de les definicions més acceptades és la que va donar Gordon Childe quan va qualificar l'etapa de "revolució del neolític". Ens parla d'un canvi tecnològic, social, ideològic... on és fonamental el sedentarisme i l'increment demogràfic. És una societat en la que hi apareixen nous treballs que no impliquen una dedicació total: ceràmica, teixits, fusta,... Amb el neolític observem una nova economia productiva basada en el control dels cicles de reproducció d'animals i plantes. Tot això unit a un canvi climàtic que es va produïr cap al 10.000 cal ane.

Amb tot, cal assenyalar la característica principal i que dóna nom al període: la pedra pulimentada. És a dir, les societats neolítiques (neo=nova + lític=pedra), no només tallen la pedra per fer-ne útils, a més la puleixen donant-li un acabat molt més arrodonit.

S'ha dit moltes vegades que associat a la domesticació i al sedentarisme podem trobar l'aparició de la ceràmica, però no és cert del tot, per exemple: Els Jomon (Japó), una societat paleolítica de caçadors - recol·lectors de fa uns 15.000 anys ja tenien ceràmica.

Moltes de les característiques que fa anys definien al neolític no són avui dia vàlides, potser l'element més significatiu sigui la domesticació i tal vegada la sedentarització. A més, no apareix tot a la vegada ni a tot arreu amb la mateixa cronologia, tenim sedetarisme al Pròxim Orient fa uns 11.000 cal.ane. i l'agricultura no apareixeria fins al 9.000 cal.ane aproximadament, la ramaderia, anys més tard, i la primera ceràmica associada a aquestes societats no seria present fins al 7.000 cal.ane. En canvi a Europa apareixen tots els elements a la vegada cap al 6.500 cal.ane.

L'evolució de les diferentes societats fins a arribar a la definició complerta de neolític és llarga i no tots els processos esmentats són imprescindibles. A més, segons la zona geogràfica l'aparició del neolític és produeix amb antelació en alguns llocs i amb posterioritat a d'altres.

Els primer neolítics que trobem és a la zona de Llevant (Costa més oriental del Mediterrani), és el Natufià (11.500 cal ane), després el PPNA (9.500 cal ane) i finalment el PPNB (8.500 cal ane).

Paral·lelament a la zona d'Anatòlia apareixen les primeres societats neolítiques cal al 10.500 cal ane, és l'anomenat Període 1.

A Europa tenim al Egeu un neolític aceràmic cap al 7.000 cal ane, i poc després a la zona occidental, Itàlia i illes del Mediterrani central apareix el Neolític Cardial (6.500 - 7.000 cal ane). Als Balcans i als Càrpats tenim l'Starcevo - Koros cap al 5.800 cal ane, per l'Europa Central sorgeix l' LBK o Neolític de ceràmica de Bandes al 5.500 cal ane, finalment a l'Europa Atlàntica tenim un Neolític Inicial associalt al Megalitisme cap al 4.800 cal ane i el mateix element definitori a la zona del Bàltic sobre el 4.500 cal ane.

Catalunya s'adscriu al Neolític Cardial sobre el 6.000 ane. Com a tot arreu i en qualsevol època, el neolític pateix una sèrie de transformacions que el van canviant i que es divideixen en noves fases evolutives. Aquest procés dóna a casa nostra tres horitzons que resumeixo en els següents enllaços: