El primer primat reconegut a Catalunya no és pas de la branca Homo, és molt anterior a aquest. Estic parlant del Pieralopithecus Catalaunicus, una espècie de primat del que només hi ha identificada una resta i que hauria viscut ara fa uns 13 milions d'anys.

Molt de temps més tard trobem les primeres pistes d'utils i/o elements arqueològics que haurien usat les primeres comunitats de l'espècie Homo, entre el 700.000 i 500.000 anys a.n.e. Però no és fins al 450.000 a.n.e. (paleolític inferior) que apareixen les primeres restes òssies d'un Homo erectus, a la Catalunya nord, a Talteüll, a la cova de l'Aragó. O tal vegada es tracta d'un Homo Heilderbergensis? Veureu, la genealogia no és clara. En la cronologia en la que ens estem movent el més provable que es tracti d'un Heilderbergensis, doncs aquest està considerat com l'antecessor del Neanderthal, una espècie clarament nascuda i desenvolupada a Europa, mentre que de l'Erectus n'esdevindria l'Homo Sàpiens, i això sembla clar que es va produir a Àfrica.

No en sabem gaire coses d'aquest Homo, amb tot, existeix la hipòtesi de que el crani trobat presenti signes d'haber estat consumit per altres semblants, és a dir, podríen ser caníbals. El que no sabrem potser mai, és si això era una pràctica freqüent o es tractava d'algun ritual funerari puntual. Per altres restes de Heilderbergensis trobades a Europa, sabem que no patien mancances alimentàries i que menjaven més vegetals que no pas carn. Per saber-ne més us podeu acostar al poble de Talteüll, no és gaire lluny, a poc més de dues hores en cotxe des de Barcelona, i visitar el Museu de Tautavel. Ja no només pel museu, el paratge és fantàstic.

Hem d'avançar molts anys (al voltant del 100.000 a.n.e.) per trobar al Neanderthal. Aquest Homínid tindria un esquelet força robust amb extremitats curtes i la pèlvis ample, el seu rostre mostraria uns arcs supraorbitals prominets amb un gran nas, un front baix i inclinat i una mandíbula sense barbeta. Aquesta espècie d'Homo és gairabé en exclusiva Europea, i tot i que s'han trobat unes poques restes al Nord d'Àfrica en els darrers, pensem que no serien restes dels primers neanderthals que van creuar l'estret de Gibraltar cap al Nord, si no més aviat que serien grups de la Península Ibèrica que haurien creuat en direcció sud.

Com en el cas anterior, es tracta d'un caçador-recol·lector. El seu habitat estaria en coves i/o abrics reuits al voltant d'un fogar. Serien grups força reduïts que es mourien en fució de les estacios i que disposarien de campaments temporals, si tenim en compte un model linial. En contraposició hi hauria un model radial en el que existiria un campament base amb petites incursions i desplaçaments a altres campaments de menor grandària.

S'alimentarien principalment dels fruits que recol·lectaven i de la cacera, i tot i que no es coneixen a fons els vegetals que consumien sí que s'han trobat restes d'ossos d'aimals que ens indiquen algunes de les espècies preferides: cérvols, cavalls, er conills, llebres i cabres.

Les eines lítiques van canviant poc a poc. Amb el pas del temps es van deixant de costat les tècniques de talla sobre còdols, amb una progressiva desaparició de bifaços, i es treballa més sobre ascles amb tècnices prou variades. Els ascles seran restocats per fer rascadoras, denticulats, burins... seguint principalment la tècnica Levallois que, associada als productes resultants i a l'Homo Neanderthalensis ens dóna com a resultat una indústria que s'ha anomenat Musteriana.

Els principals jaciments els trobem en època avançada, cap al 40.000 bp (paleolític mitjà) a indrets com a La roca dels Bous (Sant Llorenç de Montgai a la Noguera), L'abric Romaní (Capellades a l'Anoia), L'arbreda (Serinyà al Pla de l'estany) o La cova de les teixoneres (Moia al Bàges).

Poc després es produeix una incursió de nous grups d'homo, o podriem dir d'humans, perquè ara sí, entren en escena els Sàpiens. És difícil dir o determinar si els nouvinguts van ser els causants de l'extinció dels Neandrthals, la majoria d'arqueòleg pensa que si, però hi ha algunes dades i indicis de que tal vegada el que es va produïr no va ser una substitució sino una hibridació. Amb tot, la realitat actual ens diu que hi ha un canvi brusc de població a Arcy Sur Cure (Borgonya, França) sobre el 30.000 Bp.

Però també ens mostra com a Portugal, al jaciment de Lagar de Velha, es troba el crani d'un nen d'uns quatre anys d'edat amb una datació aproximada del 24.500 Bp. que tindria característiques híbrides entre Neanderthals i Sàpiens. Qui sap, tal vegada els primers no es van estingir, simplement les seves característiques es van anar difuminant en favor del model Sàpiens.