El període calcolític, també anomenat eneolític, correspon a un moment d'ncertesa entre el neolític final i la primera edat del bronze. Incert per què no hi ha suficinets elements com per a dir que les societats que van habitar el territori, avui de Catalunya, entre el 2.000 i el 1.800 a.n.e. penrtanyin o no al neolític final o al bronze inicial. Les diferències amb l'etapa anterior són escasses, és més, podríem afirmar que l'únic element, de notable discordança, seria el fenomen del vas campaniforme.
 
 

El campaniforme comporta en sí mateix una nova manera d'entendre les societats del final de l'era prehistòrica. La major part d'aquests elements s'ha trobat en un context funerari, el qual no té gaires diferències amb el període anterior, així que el primer que hem de pensar és que es tracta d'un bé de prestigi.

Abans d'entrar a formular hipòtesis sobre la seva utilitat, direm que es tracta d'un element que s'estén des de Alemanya fins a la Península Ibèrica, però no necessàriament en aquest sentit. Les investigacions dutes a terme en els darrers anys, especialment a la zona d'Almeria sobre la cultura de Los Millares, posa en certa evidència l'existència d'una procedència nord-africana del vas campaniforme. Això és per què, aparentment, les restes de Los Millares són posteriors a les nord-africanes (i també a les de Portugal) però anteriors a les que podem trobar més al nord de la península i centre d'Europa, incloses les illes britàniques. Amb tot, s'ha de dir que les cronologies són massa ajustades i hi ha qui encara pensa, jo entre ells (de moment), que el focus principal estaria al sud d'Alemanya.

A tot això cal afegir la teoria del flux i el reflux, és a dir, que la invenció fou a la Península Ibèrica, va escampar-se per mitja Europa i que va retornar al punt original amb certs canvis morfològics i decoratius.

Ja tenim la forma, acampanada, però hi ha un element més que la fa discordant d'una zona a l'altre i que les fa úniques i específiques de cada societat: la decoració.

En aquest sentit esmentaré les tipologies que s'ha trobat a casa nostra. Les dues primeres composen juntes el que s'anomena campaniforme internacional, doncs són els que tenen més abats cronològic i geogràfic entre el 2.400 i el 2.100 a.n.e.

* En primer lloc la ceràmica cordada, la qual s'efectua sobre tot el vas suggerint una sèrie de cordons o ratlles horitzontals.

* El següent, pràcticament amb la mateixa cronologia, és l'anomentat campaniforme marítim, amb una decoració formada per bandes incises.

De forma regional es troben altres decoracions com la Pirenaica o la Salomó que amplñien les morfologies amb bols, tasses...amb motius impressos i incisos diversos.

 
 

Si el període calcolític ja és prou difícil de definir sobre la zona de Catalunya, encara ho compliquem més amb un moment epicampaniforme, a ben segur sobre el bronze antic, en el que les ceràmiques es decore amb incisions i poca cosa més.

Tornant als motius essencials que acompanyen el fenomen campaniforme, s'ha de fer notar que l'aparició d'aquest s'associa a la reestructuració de les societats en les que s'hi dóna. El que vull dir és que, en general, es tracta d'un element de prestigi destinat a només una casta o classe social, una classe dirigent, quelcom que no hem trobat fins al moment a Europa, tot i que si que està clarament definit a orient en les societats messopotàmiques i egipcia.

 
 
En al mateix sentit, s'ha d'assenyalar que tant el campaniforme com aquesta incipient jerarquització es possible associar-la al control, per part d'uns pocs, d'algun element d'especial interès, en el cas documentat de la cultura de Los Millares, sembla clar que aquestes classes dirigents controlaven els recursos matal·lúrgis en incipent apogeu. Amb tot, per a Catalunya no està tant clara, ni molt menys, aquesta jerarquització.

Els habitatges calcolítics mantenen la tradició final neolítica a l'aire lliure i també en cova, així com el mateix tipus d'estris lítics. Podríem pensar que aquest és el moment en el que apareixen les primeres traces de treball amb coure, però com hem vist a l'apartat anterior dedicat al neolític final, aquesta tradició, tot i que escassa, és anterior.

Com en cada moment en el que es produeix un trencament amb la fase anterior o es modifiquen les formes i/o els continguts morfològics dels elements existents, apareix la pregunta recurrent: hi ha hagut una invasió (moviment de persones d'altres zones geogràfiques) sobre el territori? o bé, han estat les idees les que han passat de poble a poble? Des del meu punt de vista una idea no és incompatible amb l'altra, és més, són perfectament complimentàries. Suposo que és un debat que sempre tindrà afectes i detractors d'unes i altres idees.

Finalment destacar que hi ha una certa inclinació a tornar cap als enterraments individuals, tot i que generalment són col·lectius. Aquesta manera de fererà molt més important i perceptible en el següent període.

  Podeu cercar el jacimet que us interessi d'aquesta època al portal de Gencat en aquest enllaç.