El castell de Miravet es troba situat sobre un turó a la població de Miravet (Ribera d'Ebre). Es tracta d'una espectacular fortalesa militar, i també religiosa, que va pertànyer a la poderosa ordre dels Templers, tot i que les primeres construccions són un parell de segles anteriors.

La cronologia de l'indret ens mostra tres fases diferenciades:

1.- Ibèric final (segle I ane). Actualment (2011) s'hi estan duent a terme excavacions sobre aquest període i en busca d'anteriors.

2.- Medieval (segles XI - XIV). Moment de màxim esplendor.

3.- Modern (seglel XV - XVIII). Indret estratègic en algunes de les batalles més importants del pais.

D'època ibèrica se'n sap poca cosa encara, possiblement es tracti d'un assentament poblacional no massa gran.
 
 

De la primera fase constructiva de l'edat mitjana encara resten en peu les muralles baixes. Es tracta d'una edificació musulmana del segle XI éssent aquest un dels postrems reductes islàmics a Catalunya. Poc després, el comte Ramon Berenguer IV, en recuperar les terres de mans infidels, en va fer donació a l'ordre del Temple, els quals li van atorgar un aspecte molt aproximat al que avui dia podem visitar.

A l'interior de la primera planta de la fortalesa hi trobem l'església, no hem d'oblidar que els Templers eren una ordre militar, però també religiosa. Al 1307 (divendres 13 d'octubre), Felip IV de França va decretar una ordre de detenció de tots els cavallers del Temple i Miravet no va escapar a la repressió. Tot i que va resistir gairebé un any, finalment van haver d'acceptar la capitulació i totes les seves possessions van passar a l'ordre dels Hospitalers.

El castell es manté en mans dels Hospitales fins que al 1462, durant la guerra de Joan II, passa a mans dels partidaris de la Generalitat de Catalunya. Però es tracta d'un fet efímer, en ser reconquerit per les tropes reials cap al 1466.

L'indret esdevé clau en confrontaments posteriors com al segle XVII durant la Guerra dels segadors, quan és adaptat per a usos d'artilleria. Al 1707, a la Guerra de Successió, el castell és conquerit pels exèrcits de Felip V.

A principis del segle XIX passa a mans privades, però en esclatar les Guerres Carlines, la fortificació torna a prendre protagonisme, passant de mans Liberals a Carlines fins que acaben presa definitiva de les primeres. També durant la Guerra Civil hi ha enfrontaments.

 
 

Al 1938 el Castell passa d'unes mans a les altres fins que les tropes franquistes el conquereixen al novembre d'aquell mateix any.

Les dependències més destacades són: l'església d'estil cistercenc (romànic funcional) les cavallerisses, la cisterna, el refetor, el celler i les sitges i la sala capitular, d'estil romànic. La torre del Tresor que contenia l'arxiu de l'orde i el seu tresor i la torre de la Sang que deu el seu nom a la llegenda segons la qual allí haurien estat ajusticiats els sis cavallers templers que no es van voler rendir durant la persecució de Jaume II segons les ordres dictades contra els Templers per Felip IV de França.

 

 
 
Comentari
Puntuació
 

El castell es troba en un estat acceptable. Una visita pot durar al voltant d'una hora. Les restauracions que s'hi han fet no acaben d'agradar a tots els entesos, els quals argumenten que la fortificació ha perdut harmonia. Personalment crec que es tracta d'un dels millors castells de Catalunya, desconeixent en bona mesura l'estat en el que es trobava abans de les restauracions, l'aspecte actual és imponent i digne de ser exaltat.

La accessibilitat és parcial, hi ha zones que no estan preparades en les que no s'hi pot entrar i d'altres que estan tancades al públic en general.

Donada l'escassetat d'elements artístics escultòrics o pictòrics, la visita pot resultar un tant monòtona per al que no estigui avesat a la historicitat del recinte i a la seva transcendència. A qui li interessi, es pot entretenir buscant les creus templeres que hi ha a les parets de l'església.

Des del castell es té una espectacular vista del riu Ebre al seu pas per la població, així com de les terres que a l'antiguitat estarien sota la protecció de la fortificació.

És poc recomenable d'anar-hi amb infants.

General Personal

 

 
 

Localització i com arribar-hi.

Coordenades : 41º 2' 8'' N; 0º 35' 38'' E

N-420: Des de Tarragona fins a Saragossa. Al seu pas per Móra d'Ebre, s'agafa la desviació cap a Benissanet i Miravet.

N-340: Des de Barcelona s'agafa la carretera de la costa. Al seu pas per l' Hospitalet de l'Infant es pren la desviació cap a Móra d'Ebre i d'allí a Miravet.

A-7: Autopista de la costa. Al seu pas per l'Hospitalet de l'Infant agafar la sortida cap a Móra la Nova. D'allí fins arribar a Móra i seguir direcció Benissanet fins arribar a Miravet.