Resumint de forma ràpida direm que: hi ha dues teories sobre l'entrada del ferro: o el van portar els fenicis o bé va introduïr-se a través dels Pirineus. No queda del tot clar. El que si és segur és que prové de contactes comercials per què a casa nostra no hi ha forges fins a èpoques posteriors. Els primers objectes són ornamentals i d'ús quotidià o de prestigi: braçalets, ganivets, anells, espases...

L'hàbitat té poques diferències respecte al bronze final, es potencien els assentaments en poblat més o menys definit en la seva arquitectura urbana i apareixen les muralles defensives com als Vilars d' Arbeca ( Les Garrigues) (fotografia esquerra), amb el seu famós (i poc factible) camp frisi, del que ja en parlo en l'apartat de Quadern de viatges.

Els enterraments continuen igual que al bronze final però ara ja es visuallitza una certa jerarquització a la vista dels aixovars que s'han documentat, tant és així que es poden diferenciar tres classes o categories socials:

* El 80% dels enterraments correspon al poble pla, a la base de la societat.

* Fins a un 18% de les troballes són de persones que tindrien algun tipus de càrrec intermedi o artesanal, aquests tenen un bon grapat més d'objectes en el seu sepulcre, però no tants ni de tanta qualitat com els del tercer grup.

* El 2% dels enterraments correspon a una classe dirigent o èlit de tipus militar, la majoria homes adults i genets amb armament.

Des del segle VIII hi ha una presència fenícia a la costa catalana, es troben molts objectes a la necròpolis de Vilanera (prop de l'Escala, Empordà).

El mapa que apareix sota aquestes línies correspon a les diferens "tribus" locals ibèriques que hi havia a casa nostra. Podeu clickar sobre la que us interessi i hi trobareu un explicació de les particularitats de cadascuna, juntament amb els jaciments més detacats que podeu visitar.

Els íbers

El món íber és ja esmentat al segle VI pels geògrafs grecs que l'identifiquen amb una unitat cultural, que no pas política, cosa la qual donarà i aportarà diferències substancials segons la zona.

Tot i que en aquesta web només em dedico a la zona de Catalunya i voltants més propers que formaven part de la corona d'Aragó i Comtats catalans, aporto aquest mapa interactiu (esquerra) on hi apoareixen la resta de tribus i la seva localització a la Península Ibèrica.

Els segles VI - V a.n.e. són de procés de formació de les diferents ètnies, amb tot sembla haver-hi ja certs trets identitaris. Per exemple, a la costa i zones meridionals del pla de Lleida la població està establerta en òppida, amb una clara concentració cap als recintes aturonats, tot i que les muralles no comence a aparèixer fins al final d'aquest moment històric. Tot i la presència d'aquests centres urbans més desenvolupats, la majoria seguirant éssent pobles amb cabanes que aniran evolucionant cap a les cases amb sòcol de pedra i parets de tubot. És a la zona de l'Empordà que es comencen a documentar les primeres cases amb base rectangular

La jerarquització d'aquest moment ja és prou clara a la vista de les restes mortuòries i la gran quantitat d'objectes de prestigui que tenen uns pocs ver la resta de la població, que en molts casos no es troba ni en les necròpolis.

Per primer cop a casa nostra es comennça a fer servir el torn ràpid per a la fabricació ceràmica que després es decorarà amb pintura, la ceràmica pintada ibèrica procedent del sud. Juntament amb aquesta, es fan ja produccions de ceràmica copiant formes de la ceràmica grisa vingudes de les colònies gregues més properes com Massàlia.

A partir de mitjans del segle V fins al III a.n.e. tenim un espai plenament íber.

Les estructures socials, culturals, econòmics, i en definitiva, identitaris de cada tribu, ja s'han consumat, i es mantindran més o menys influenciades pels grecs fins a l'arribada dels romans. Però hi ha més, s'han detectat conflictes bèl·lics que es relacionen amb aquesta jerarquització i control d'un territori. És evident, quan algú vol ampliar la seva àrea d'influència sovint ho ha de fer a expenses d'alti, que a ben segur no estarà gaire content. Així és que poc a poc, a començaments d'aquest període, queden definits els dfiferents grups ètnics.

Socialment, les aristocràcies afermen el seu control, i això segurament, va en detriment de les llibertats dels camperols que, a més de pagar un tribut a la capital (també ho farien els establiments intermedis), veuen com se'ls hi demanen majors produccions amb una menor retribució per a ells.

Un aspecte a destacar és l'important augment demogràfic. La millor qualitat de vida amb el control, cada vegada més perfeccionat, de les produccions agrícoles i ramaderes, juntament amb la "seguretat" que dóna estar sota la tutela d'un gran centre urbà protector de totes aquelles terres que domina, són bons condicionants per a l'augment de la taxa de natalitat i una millor espectativa de vida.

Les relacions comercials s'intensifiquen amb les colònies focees (gregues), especialment a la costa Indiketa, penetranc cada vegada amb més força els elements procedents de la costa Itàlica. Amb tot, la majoria de ètnies acaben participant d'una o altra manera del comerç internacional.

La ceràmica pintada ibèrica és substituida poc a poc per una altra pintada de color blanc, juntament amb un altre tipus aomenat emporità, que s'identifica pel seu color més grisós.

Amb la mateixa cronologia tenim íbers i celtes, com es pot veure al mapa, amb certes zones de connexió que s'han anomenat celtíberes.

La gran quantitat d'eines destinades a l'agricultura va acompanyada per l'aparició de grans extensions de camps de sitges, destinades a guardar l'excedent, la qual cosa comporta un cert control per part d'una elit, a part d'un canvi de mentalitat respecte a èpoques anteriors. Camps més extensos, canvi en el model productiu i emmagatzament, van lligats tots ells a un nou fenòmen, el de la deforestació. Per primera vegada a casa nostra, ja es feia a orient mil·lenis abans, i potser també a Catalunya però de forma molt aïllada i amb poca repercussió, les persones tal·len boscos i prenen un espai nou per al seu ús.

A més del blat dur que ja era present a de l'edat dels bronze, les altres espècies conreades eren l'ordi, l'espelta, el mill, l'escanda i la civada, amb la que feien cervesa. També tenim lleguminoses com la llentia, la fava i el pèsol, i finalment també tenien lli, molt apreciat per a configurar teixits a partir de la seva fibra.

Trobem una segona categoria d'assentament en polbats de tamany mitjà, òppida amb el seu mur defensiu i un cert urbanisme però que no aariben a la categoria de capitalitat i estan subordinats als grans centres.

El món funerari

El món funerari comporta molts enigmes. Les restes per a aquest període són força escasses, la teoria principal és que aquelles necròpolis que coneixem segurament corresponien a una èlit social de mandataris i/o guerrers, enterrats amb les seves pertinences en vida: recipients ceràmics, eines i armament.

Hi ha teories que parlen de dues zones diferenciades a partir de les restes sepulcrals. Una meridional i litoral que absorviria les noves idees de societat i cultura vingudes des del sud i una segona al centre, nord i ponent que mantindria i seguiria la tradició de la primera edat del ferro. La diferència seria una major jerarquització de les primeres societats respecte les segones, però actualment es creu que el fenomen de classes socials pot haver estat local i que no en totes les tribus s'hi donaria al mateix temps ni amb la mateixa velocitat. Amb tot, estem d'acord en que un dels fenòmens més importants per a l'aparició de certs grups de cabdills, a part del control de l'excedent i lligat amb aquest, és el comerç exterior.

Comerç

El comerç està prou establert a casa nostra des dels inicis del món dels íbers. Les relacions amb grecs i púnics (fenicics del nord d'Àfrica) estan prou documentades per la presència d'elements ceràmics de prestigi, un bon exemple són les vaixelles àtiques que es comerciaven a Empuries, aquestes les trobem arreu dels òppida catalans.

Potser la qüestió és saber que n'obtenien a canvi. S'ha parlat sovint de cereals, per la gran quantitat de camps de sitges documentats, però no hi ha gaires dades al respecte. També les salaons (peix conservat entre diverses herves aromàtiques i transportat en ànfores de boca plana), han pogut ser objecte de comerç, però aquest element està millor documentat al sud de la Península Ibèrica i no tant per a Catalunya, de moment. El que és més segur, a partir del segle III a.n.e. és el comerç del vi, especialment amb l'incipient contacte amb els romans.

Organització social

La organització social, com ja he esmentat abans, no té el mateix araigament i rapidesa en totes les zones. El model del que partim és el que ens diu que a arrel del control de l'excedent i dels contactes comercials amb pobles del nord i del Mediterrani, apareixen unes elits que n'obtindran algun benefeici major. La pregunta seria, quí són aquests cabdills?

No és fàcil identificar com una sèrie de persones s'apropien de la feina d'altri ni de quina manera es pot controlar. La meva opinió és que es tracta d'una idea que ja portava segles germinant a casa nostra a partir del contacte amb societats clarament jerarquitzades del bronze final, potser abans i tot, però que sense un excedent clar i un comerç de grans proporcions, no tenia cap sentit. Una vegada es van donar els condicionants aquelles persones o grups que tenien els contactes amb l'exterior, i que segurament abans ja acumulaven excedent amb finalitats comunitàries, ara l'intensificarien i el perfeccionarien.

A ben segur, aquests grups de cabdills van començar a imposar certs tributs sobre un territori, més o menys extens, que perviament ja controlaven d'alguna manera, i fou així que es van anar configurant les diverses tribus que avui coneixem. El resultat són les diverses classes socials:

* Una de cabdills que obtebien l'excedent per al comerç i que vivien en òppida, centres poblacionals amb estructures socials i polítiques, i amb un urbanisme definit on la casa del mandatari ocupava la part superior del turó.

* Una segona classe de mandataris locals, els petits cabdills intermediaris entre les els petits establiments rurals, artesanals... i la capital.

* Una classe militar incipient. Tot i que inicialment no tenim registre de conflictes bèlics, el fet de documentar-se ja de bon començament poblats emmurallats i les talaies, ens indica que tampoc es corrien gaires riscs i que algun o altre perill es volia preveure i/o evitar.

* Els artesans constitueixen una eina imprescindible. Són els responsable de fabricar els contenidors i les eines per a comerciar. Ceràmistes, ferrers, teixidors...

* Agricultors i ramaders configuren la base social. Viuen més allunyats de la capital en petits establiments rurals.

Posteriorment, les classes s'ampliaran i s'especialitzaran amb noves tasques com els servents o els agents administratius.

Però, com veia el poble al cabdill? Què era realment? És molt difícil de contestar a aquesta pregunta. Políticamnt parlant, a més de ser el dirigent i representant d'una ètnia determinada, podem parlar, a partir dels textos antics, d'una reialesa entre els pobles de ponent i centre i d'una classe oligàrquica entre les tribus costaneres. Això però és en una època molt avançada, segles III - II a.n.e. i sovint en referència als conflictes bèl·lics i les filiacions de les diferents societats ibèriques. Així per exemple, els afins als púnics tindrien un rei i els partidaris dels romans a un oligarca sorgit d'una família de cabdills que s'ha mantingut en el temps.